El otoño de la plutocracia estadounidense

El model capitalista, amb l’ordre social i geopolític i la concepció de l’existència que implica, està immers en una profunda crisi i agonitza, especialment als Estats Units –que n’ha estat el centre econòmic, polític, mediàtic i cultural en els darrers cent anys. Aquest és l’eix alvoltant del qual gira la reflexió de l’obra. La profunda crisi del país més poderós del planeta ja és visible: des dels centenars de milers de persones que viuen als carrers, les epidèmies de drogoaddicció que cada any es cobren la vida de cent mil persones, fins a la catàstrofe climàtica i l’obscena acumulació de riqueses de l’elit financera. Els seus problemes existencials són, al mateix temps, un qüestionament a l’existència de l’espècie humana en el planeta: diferències socials extremes, destrucció de l’ecosistema per la insaciable necessitat de creixement econòmic a través del consum, guerres permanents i fanatismes medievals pertot arreu. Una de les tesis centrals d’aquest llibre rau en la idea que el progrés científic, tecnològic i social actual, producte de segles acumulats de coneixement humà, ha estat segrestat per les elits del poder econòmic, financer, polític, militar, mediàtic i cultural. Amb el traspàs del centre de poder des del tradicional imperialisme nord-occidental cap a Orient i els inevitables conflictes bèl·lics i cibernètics, aquests problemes crucials estan sent postergats. Tot plegat, ens porta a la vora d’un abisme al qual la Humanitat, en milers d’anys d’història, mai no s’havia enfrontat.