Roque Chabás, canonge de la catedral de València, va iniciar un moviment historiogràfic de caràcter científic sobre temes valencians sustentats en estudis documentals i arqueològics, amb una dedicació personal que va plasmar en l’ordenació de diversos arxius, entre ells el de la catedral de València, o en publicacions memorables com la revista ‘El Archivo’. La preservació i difusió d’aquests documents va ocupar un lloc destacat entre les seues disposicions testamentàries en què ordenà dividir els fons en tres parts: una, la major, per a enriquir l’arxiu-biblioteca de la catedral de València; una altra, que comprenia els llibres de litúrgia i ciències eclesiàstiques, per al seu marmessor, el sacerdot Vicente Peretó Sapena, i una altra per a la Universitat de València. En aquest estudi s’analitza aquest llegat bibliogràfic a la Universitat, des de l’origen i posterior desenvolupament fins al seu estat de conservació en l’actualitat. Al mateix temps, aquest treball intenta recuperar la figura del canonge Roque Chabás com l’iniciador de la historiografia valenciana moderna i posa de manifest la seua estima per la Universitat de València en enriquir amb el seu llegat els fons de la biblioteca universitària.
