Dins de les músiques populars, s’està donant una tendència a patrimonialitzar el passat. D’on naix aquesta necessitat patrimonialitzadora i quin paper hi juga la nostàlgia? Quins aspectes tecnològics i econòmics la faciliten? Com s’ordenen i per a què s’usen aquests patrimonis culturals? I, finalment, quanta memòria hi ha en aquests patrimonis que precisament tenen com a reclam el passat? Aquesta monografia té com a objectiu respondre a aquestes preguntes per mitjà de l’anàlisi crítica del procés de patrimonialització del Bacalao, a partir de l’escena neobakala madrilenya.
