La Galatea, una novela de novelas

Situada en la tradició de la novel·la pastoril espanyola i en deute tant amb l’“Arcàdia” de Jacopo Sannazaro com amb la lírica eclògica clàssica i moderna, “La Galatea” és un “laberint clos” d’amor i de poesia i un “llaç” de narracions. És, certament, una novel·la de novel·les en la qual, d’un relat primari essencialment pastoril que oficia de fil conductor, en suspenen, en un equilibri ponderat, fins a quatre de secundaris: el de Lisandro i Leonida; el de Teolinda, Artidoro, Leonarda i Galercio; el de Timbrio i Silerio, i el de Rosaura, Grisaldo i Artandro. “‘La Galatea’, una novela de novelas” no sols pretén oferir una visió renovada de l’estructura de la novel·la pastoril de Cervantes, sinó també, i sobretot, analitzar en profunditat els quatre episodis, posant l’accent principalment en la funció transcendental que exerceixen en el text.